RTVV, A PESAR DE TOT, TÉ FUTUR

En el mateix escenari en el qual la Directora General de RTVV, amb un gest fins ara insòlit, ha comparegut davant els treballadors d’esta casa, començava el CSIF la seua campanya electoral per a les eleccions sindicals de 2011. Esta candidatura estava integrada entre d'altres per Josep Lluís Torró, Ferran Beltran, Frederic Ferri, Josep Puchades… i així, fins a quaranta candidats, més de la mitat -ben cert és- afectats per l’ERO-.

En aquell moment, CSIF va posar especial èmfasi en la seua primera compareixença, en la necessitat de recuperar la confiança del telespectador valencià si volíem millorar els índexs d’audiència. Insistírem en que les coses s’havien fet mal i això es traduïa en una desafecció generalitzada per part del poble valencià, al qual ens devíem i ens devem. Eixa és la nostra  raó de ser, cap altra.

O es milloraven els continguts i es guanyava credibilitat o el futur de RTVV era més que negre. I tant que ho era. Després de successives caigudes d’audiència, d’ingressos publicitaris i d’una gestió sempre en el punt de mira, ens va arribar l’anunci de l’ERO. Eixa va ser l’única mesura que se'ns presentà que permetria salvar el futur de la Ràdio i la Televisió Públiques Valencianes. El resultat de l’ERO està sent el que és, traumàtic i dramàtic.

I el que encara ens falta per passar a tots. Tant als que han perdut el seu lloc de treball com als que seguim en RTVV. Sabem que és moltíssim pitjor la situació dels companys despatxats. Sabem que hi va haver qui, a pesar de no estar afectat, va optar per acollir-se a l’ERO i buscar noves perspectives laborals. I hui hi ha treballadors amb ¿vergonya o culpabilitat per no haver sigut tirats al carrer?  Fins ací podíem arribar.

Cal recordar una vegada més que CSIF va estar en contra de l’ERO fins la vespra del tancament del procés de negociació, i que si a la fi va decidir recolzar-lo va ser perquè havíem aconseguit que l’empresa salvara DOS-CENTS treballadors. El rebuig de la majoria del Comité d’Empresa a eixa proposta final va impedir “salvar” a eixos DOS-CENTS companys. I recordem que hi va haver un sindicat, UGT, que tot i la seua oposició a l’ERO va demanar que es tinguera en compte la possibilitat de salvar eixos DOS-CENTS treballadors.

Curiositats de la vida… i d'esta nostra casa. Quan conclou la vigència d’eixides de l’ERO, el 31 d’agost, la Direcció General de RTVV desafecta vora 200 treballadors. Quina gran coincidència. Pràcticament la mateixa quantitat de companys que CSIF havia votat salvar.   

SOBRE EL JUÍ

¿Per què CSIF no va prendre part en el juí? Alguns companys ho han preguntat des de la bona fe. Uns altres, seguint el dictat de la seua fixació obsessiva amb tot el que fa o diu el nostre sindicat, han criticat la nostra absència i han arribat a l’extrem de tirar-nos en cara no haver demanat la nul·litat com ha fet USO (un sindicat que, cal recordar, -des d'abans que CSIF s'oponguera amb un unànim NO a la primera proposta de l'empresa, i per això al sendemà RTVV posà damunt la taula salvar DOS-CENTS- ja havia acceptat l’ERO de l'empresa).

CSIF és coherent amb els seus plantejaments i seguirà sent-ho. No tenia cap sentit –excepte per als interessats de torn— comparéixer a un juí promogut pels sindicats que havien rebutjat l’ERO.  A tots ells i a les seues defenses, felicitats. Compartim la seua lluita per la viabilitat de la nostra empresa i celebrem com s’ha desenrotllat el juí amb normalitat processal. Des de l’inici del procés, CSIF ha treballat per la defensa de cada company que ens ho ha demanat i aixina seguirem fins que hi haja sentència ferma.

CSIF, des del respecte a la decisió judicial que es farà pública en les pròximes setmanes, demana a la Generalitat Valenciana l'altura de mires i el sentit de la responsabilitat suficient, que garantisca la continuïtat i viabilitat de Ràdio Televisió Valenciana. Demanem la garantia d’aplicar amb rapidea i eficiència les màximes compensacions o resolucions determinades en la sentència del TSJCV.


COMPAREIXENÇA DE ROSA VIDAL

La compareixença de Rosa Vidal, Directora General de RTVV, en el saló d’actes del centre de Burjassot ha sigut, certament, un fet insòlit en esta, la nostra casa. Mai, fins ara, el més alt càrrec de RTVV s’havia posat d’esta manera a disposició dels treballadors par a donar la seua versió dels  fets més recents —el propi juí contra l’ERO— i les diferents possibilitats que hi ha de cara a un futur immediat segons siga un o un altre el resultat.

Des de CSIF valorem positivament la informació oferida per Rosa Vidal, i més encara, l’anunci del seu compromís de fer una televisió sense lligams polítics, independent i al servici dels interessos de la Comunitat Valenciana. Li donem, com no pot ser d’una altra manera, un vot de confiança, que no un xec en blanc. Creem que esta empresa no està morta encara, per molt que alguns vullguen tancar-la.

Molt de temps s’ha perdut per no haver sigut fidels complidors del manament de la Llei de RTVV, i molt més temps hem perdut en entrar al joc de baralles i discussions entre nosaltres. CSIF no entra al joc de cap interés polític, ni fa política.  

No ho tenim fàcil, ni ens vorem acompanyats en la nostra voluntat de traure avant esta empresa pública. No ho hem tingut mai ni ho tindrem ara, perquè sempre han vist al projecte de RTVV un competidor al qual calia impedir traure el cap.

CSIF-RTVV som tant els de dins i els de fora i diem prou a mentires i manipulacions sobre supostes estratègies de divisió entre els treballadors. Les diferències que les tinguen els partits polítics i nosaltres… a construir i treballar pel que creem: RTVV.

CSIF para la mà a tots els qui porten la nostra empresa en el cor: A TOTS. És un moment d’altura de mires. És lícit demanar la nul·litat. És lícit demanar la improcedència. Però és mesquí i vergonyós demanar el tancament d’esta empresa.

Únicament amb esta empresa oberta es farà, finalment, justícia; 

¡ JUSTÍCIA PER A TOTS !